Sant Cugat: s'aprova el pressupost del 2015. Però, que va passar amb el darrer pressupost tancat?

Ahir el ple de l'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar definitivament el pressupost del 2015, el darrer d'aquest mandat de la Mercè Conesa. Abans de deixar el Sant Cugat Informa vaig explicar d'on venien els ingressos, amb l'execució tancada, del 2013 i a quins bancs deu diners l'ajuntament de Sant Cugat hores d'ara. És un dèficit a la nostra política, també a la local, passar comptes a fons de com ha acabat el que es va començar més d'un any abans. Potser per això mateix, perquè se sap com va acabar massa tard.

Avui, us explicaré quin és el resultat definitiu del darrer pressupost tancat que, segurament, serà el darrer del que en sabrem resultats definitius. Perquè abans de les properes eleccions municipals no hi haurà temps suficient, espero equivocar-me, per tancar definitivament el del 2014 al ple i no és que tècnicament no es pugui.

Es van acomplir les previsions del pressupost del 2013?

Ja vaig explicar en el dos anteriors reportatges que una cosa és el que s'aprova i una altra de ben diferent el que s'acaba executant. El pressupost aprovat va ser de més de 111 milions d'euros però al final es va modificar durant l'any un 17% més fins els gairebé 130 milions. Però, i això és important retenir-ho, es va executar un 85%. O sigui, aproximadament, la xifra inicialment aprovada. És difícil analitzar la despesa d'un pressupost de forma anual perquè sempre queden despeses d'anys anteriors pendents de pagar i sobrants, el que s'anomena "romanents" que es fan servir per altres menesters.

La segona qüestió important és però si aquestes modificacions van ser iguals en totes les "partides". I més tenint en compte el context social i econòmic en el que ens trobem. Fem una ullada. Començarem per les que tenen menys pes en el pressupost. Es va aconseguir amortitzar 9 milions d'euros de préstecs que es el que s'havia previst - aquest any es preveu una xifra similar - i hi van haver dues sorpreses: més de 300 mil euros d'execucions subsidiàries i més d'1 milió d'euros no previstos de transferència a ENDESA. Pel que fa les inversions, s'havien previst inicialment més de 13 milions que van arribar amb modificacions als 22 milions d'euros però només es va executar un 55%. Què es va fer? El clavegueram del Parc Central, més de 400 mil euros del pressupost de lliure disposició de Mira-sol, La Floresta i Les Planes, més d'1 milió de millora de la via pública, 100 mil € pel soterrament de les línies d'Alta Tensió, 250.000 per la urbanització de la Muntanyesa Nord, 370 mil euros en instal·lacions esportives, etc. Ah! I gairebé 7 milions en expropiacions - i s'havia previst 4 milions a l'inici. Algunes de les que no es van fer van ser les urbanitzacions del Camí Can Pagan, Bell Indret o la Capella de Sant Joan. Tampoc es va començar la nova Biblioteca Central, ni la Depuradora de Sol i Aire, ni l'EBAR de Can Borrull i l'EDAR de Vallvidrera.

Les prioritats pressupostàries

Ja ho deia en la crònica sobre els ingressos. Els diners són els que són però es demostra on destines els diners les prioritats polítiques d'un govern. Sentim a parlar moltes vegades que el govern municipal de Sant Cugat destina a "les persones" un gruix important del pressupost. Aquesta partida és difícil de desgranar del pressupost amb aquest títol però ho intentarem explicitar de forma senzilla. 

Per un costat tindríem tot allò que té a veure amb alcaldia, protocol, publicitat, premsa, correspondència, l'observatori, comunicació institucional, etc, fàcil de criticar però que en certa forma sembla imprescindible si volem ser informats del que fa la "casa gran". El pressupost inicial va ser de 600 mil euros, el definitiu de 500 mil, "a 6 euros per barba". Aquí podem destacar les partides de 66 mil € de protocol, 50 mil € de "despeses diverses" o els 116 mil € de publicitat, agenda, etc. a l'empresa local, editora del TOT Sant Cugat, sense concurs, perquè "no hi ha competidor", es veu.

Després hi ha la part que té a veure amb assessoraments externs, jurídics, manteniments, etc. que puja a gairebé 700 mil euros i on destaca per un costat els 246 mil € en defensa jurídica i, per un altra, no haver executat ni un euro del pressupost per actualitzar i revisar diferents plans d'emergència. D'aquí passem al manteniment de la via pública, tot un clàssic en les intervencions del regidor de la CUP, Ignasi Bea. Més d'2 milions d'euros el manteniment d'edificis, clavegueram, enllumenat, senyalització, etc. Un altre milió per l'enllumenat públic. 3 milions d'euros més en consums d'electricitat (2,2M), aigua (0,3M) i gas (0,4M) que, per cert, es va modificar un 14% sobre la previsió inicial del pressupost. Més de 8 milions d'euros en la gestió de residus, uns 90 euros per cada un dels veïns i veïnes. A més hem de sumar-hi 3 milions de la neteja dels edificis municipals - que es va modificar a l'alça un 25% - i 3 milions de la concessió de Parcs i Jardins més l'arbrat viari que també va patir una modificació a l'alça d'un 17%. El transport públic ens costa, per la seva concessió, 2,8 milions d'euros, un 10% més del que estava previst inicialment. Pel que fa a infraestructures informàtiques i de telecomunicacions la casa gran s'havia de gastar més d'1,5 milions d'euros però al final no ha arribat al milió. A la Diputació, que fa molt bé la feina de recaptació d'impostos, li paguem 1,4 milions d'euros per aquesta tasca.

I entrem al que podríem anomenar "les persones". Comencem per la CULTURA. A aquest àmbit es destina 1,6 milions d'euros, dels que 600 mil són per la Xarxa de Centres Cívics Polivalents. La següent partida important és la de suport a entitats, més de 300 mil euros, amb una modificació a l'alça durant l'any d'un 39%. La següent és la Festa Major, amb més de 270 mil €, una partida a més que es va haver de modificar més d'un 40% atès que s'havia previst inicialment una mica més de 160 mil. L'altra partida important és la d'Activitats Populars Tradicionals, amb 100 mil euros, que patí una retallada de 65 mil euros durant l'any. Hi ha una partida que va tenir una modificació important que és la del Centre de Recursos de la Casa de Cultura que passà de 7 mil euros als definitius 60 mil. A Joventut la retallada fou important en unes partides ja de per sí molt minses. Dels 78 mil euros inicials només es van executar 41 mil. Es pot dir el mateix a Participació ciutadana on dels 30 mil euros previstos es van gastar 16 mil.

Pel que fa a les POLÍTIQUES SOCIALS, com són els ajuts socials, beques menjador, atenció domiciliària, centres oberts, transport adaptat, entitats del 3er sector, etc. la previsió inicial era de 2,8 milions d'euros, que es van modificar a l'alça un 16% però, al final, es va acabar executant el pressupost inicial aproximadament. També és important tenir en compte què s'ha dedicat a polítiques d'ocupació. En total el SOM va destinar gairebé 500 mil € a plans d'ocupació durant el 2013. A polítiques de gènere s'hi dedicaren més de 60 mil euros, a cooperació 450 mil, a la gent gran 15 mil i a nova ciutadania més de 80 mil euros havent-se duplicat la partida d'acollida. En el cas de salut pública només es va executar un 60% del pressupost previst, sent la promoció de la salut comunitària la que va rebre més en un pressupost més aviat magre de només 56 mil euros.

Pel que fa als ESPORTS, entre manteniment d'instal·lacions, subvencions a entitats i la concessió a l'OMET, la despesa en aquest àmbit puja a més de 1,2 milions d'euros. En aquest àmbit, el de 'les persones' també cal comptar amb les partides de seguretat ciutadana, un àmbit que a la nostra ciutat compta amb una valoració molt alta per part de la ciutadania. El total de la partida és de més de mig milió d'euros, sense comptar el personal, però a la liquidació es va executar menys de 400 mil €. Motiu? No es van desenvolupar cap dels plans de protecció civil. Menció a part és el Museu que amb una previsió de despesa de 260 mil euros va acabar gastant més de 300 mil euros per les activitats "temporals" que va fer aquell any.

Una altra part de les despeses municipals són les que es fan a les empreses públiques o organismes autònoms i patronats. Organismes que ha anat creant el consistori, que funcionen de forma certament opaca però flexible, des del punt de vista empresarial. Aquí podem incloure cugat.cat, que ara serà entitat pública empresarial però que el 2013 era l'Organisme Autònom Municipal de Comunicació i Informació Ciutadana. El seu pressupost de despesa: més de 900 mil €. L'Institut de Gestió Estratègica, amb un pressupost directe des de l'ajuntament de més de 700 mil €, que cal sumar a la Fundació Sant Cugat Actiu a la que es transferiren 178 mil €. També hi trobem l'Organisme Autònom del Centre Cultural o, el que és el mateix, el Teatre Auditori i tot el que l'envolta, al que es va transferir més d'1,5 milions d'euros. I l'altre ens important és el Patronat Municipal d'Educació amb les escoles bressol, l'escola de música i d'art al que es transferí més de 3,5 milions d'euros. I la "joia de la corona" i que, certament, està en una veritable crisi de credibilitat: PROMUSA. L'empresa promotora municipal d'habitatge públic va passar d'una xifra de "negoci" el 2012 de 13,5 milions d'€ a 924 mil € el 2013 i amb unes pèrdues de més d'1,7 milions d'€.

(Totes les dades són extretes de la memòria del Compte General publicada a la web municipal)