Mucha mucha policia....

En els darrers temps i per la meva experiència a la conselleria d'Interior del Govern de Catalunya he trencat molts tòpics personals, un d'ells el de tenir por a la policia. La meva experiència vital m'havia fet agafar por a determinades actuacions policials, però amb la convivència amb màxims responsables de la policia de Catalunya i de diferents comissaries del país m'havia convençut que la policia, sobretot la del meu país, te entre les seves màximes prioritats fer-nos sentir més segurs/es i garantir els nostres drets i llibertats.

Les imatges d'ahir - i de dies anteriors en actuacions pitjors - on la policia desnona una família subsahariana del barri del Clot a instàncies del jutge em fan pensar que les prioritats no són les que haurien de ser en una societat on el risc de perdre els nostres drets està més en d'altres àmbits que no pas en fets com que una família que porta més de vint anys al país es negui a que el propietari del seu pis vulgui fer negoci amb l'habitatge de lloguer en contra del que preveu l'article 47 de la inviolable Constitució o com ho preveu l'article 26 de l'EAC. Però que es pot esperar d'una policia ara liderada per un conseller que basa la seva acció en fer-ho “el límit de la llei” o d'un govern que te com a portaveu algú que entre els seus objectius incorpora “acabar amb el bonisme”?.

Però no cal anar tant lluny. Malgrat la premsa local no se n'hagi fet massa ressò, en les darreres setmanes han passat dos fets per mi molt greus a la nostra comarca, a ambdós costats de la B30. Fa unes setmanes, justament quan es constituïen els plens municipals, elgovern socialista de Rubí utilitzava la policia local per culpabilitzar una organització política – la meva, o sigui ICV-EUiA – i alguns dels seus representants fent-los responsables de l'organització de la concentració que va haver davant d'aquest consistori, com en el de la majoria dels del nostre país. L'informe del cap de la policia és més que greu, és irresponsable i demostra que un partit que s'anomena socialista i obrer pot utilitzar la policia en benefici propi, fent-li fer coses tant aberrants des del punt de vista jurídic com ressenyar en un atestat la vinculació política d'alguns manifestants – que a sobre no estaven en el “lloc dels fets” - o incloure una organització política com a instigadora d'uns fets quan ni tan sols ha convocat la concentració...

Sant Cugat tampoc s'ha quedat enrere però. Dilluns passat es barrava el pas a la sala de plens a la ciutadania negant un dret bàsic que te com és l'assistència al ple municipal. En vuit anys que he estat regidor del meu ajuntament mai ho havia vist. Hi ha hagut moments de tensió a la ciutat que han comportat que assistissin al ple col·lectius que amb més o menys raó venien a la sala on es realitzava el ple per tal de compartir els seus greuges i queixes amb els seus representants. I quan ha fet falta, qui presideix el ple ha demanat, davant un comportament no adequat, que la policia garantís el normal desenvolupament del ple. Aquest cop però algú va decidir que el fet que davant l'ajuntament hagués una concentració contra les retallades en l'àmbit de la salut i l'amenaça de l'ERO a Mútua de Terrassa era motiu suficient per barrar el pas lliure a la sala de plens de qui ho vulgués fer en us de la seva llibertat de participació. Increïble!. I que en diuen els mitjans? Res. Només fan referència, aquesta també és grossa!, a que qui va reivindicar el dret a l'assistència als plens municipals en Josep Maria Àngel, Pinyo, és ex-regidor d'ICV, quan estava allà per la seva responsabilitat com a dirigent veïnal que és....

De què tenen por tots plegats?

el que deia cugat.cat sobre el fet del ple 

el que va dir el TOT

el Diari de Sant Cugat feia referència només al passat del Pinyo en la seva edició de la setmana passada que no puc linkar perquè no soc subscriptor

us deixo aquí i al prestatge musical la canço del Sabina que inclou el títol d'aquest apunt

 

Gràcies per l'estalvi Sra. Conesa!

Ahir vaig assistir al primer ple com a públic i em vaig emocionar. No,no va ser pel retrobament amb vells amics, ni amb el públic habitual dels plens. Va ser pel fet d'escoltar les paraules de l'alcaldessa i per l'aprenent de cínic Jordi Puigneró, que al pas que va en poc temps li passarà la ma per la cara al polític més cínic que m'he tirat a la cara en els darrers anys, en Joan Recasens. Amb tot el carinyo del món pels dos és clar!. 

 

En el ple d'ahir, quan ja ha caigut un govern a Begues i s'ha trencat un altre a Viladecavalls i a Cerdanyola, l'equip de govern de CiU de la ciutat portava el nou cartipàs, l'estructura política del nou govern de la ciutat. Que pel que es proposa es podria haver fet abans i ja faria dies que estarien governant....

Hi ha algunes de les propostes que cal denunciar perquè em sembla lamentable que un govern amb majoria absoluta, format per una sola candidatura i en els temps que corren d'estretors econòmiques i de crides a l'austeritat, proposi, una vegada més i ja van unes quantes, un macrogovern inflat d'electes a dedicació i de càrrecs de confiança la majoria dels quals l'únic mèrit que aporten és el de tenir el carnet de CDC o de UDC.

Enla presentació de la proposta es van brandar dos arguments que m'handeixat esmaperdut i bocabadat: la gran vàlua dels i les regidores de la coalició nacionalista comporta que no ens puguem permetre el luxe que alguns d'ells o elles no dirigeixi una o altra àrea de govern. El segon,amb la política de “pedrera” de la casa pel que fa al personal de confiança política l'ajuntament s'estalvia un 24% respecte l'anterior... Això fa un total de 14 regidors i regidores amb responsabilitat política – de quinze – i 19 càrrecs eventuals. Espero – amb il·lusió – que algun/a il·lustre m'esmeni la plana perquè no deu haver cap municipi de dimensions similars que tingui una “banqueta de luxe” com la de Sant Cugat del Vallès.

Pel que fa als i les càrrecs electes repartiment de premis a dojo. En primer lloc,i perquè no s'enfadin,cinc tinents d'alcalde,amb això també anem més forts que localitats com Terrassa i Rubí – amb quatre cadascuna – i un a l'ombra, això sí regidor amb acumulació de funcions però amb al mateix sou que un tinent d'alcalde a dedicació exclusiva. A qui em paro perquè va ser motiu de pregunta al ple: hi ha dues tinents d'alcalde a dedicació parcial i un a dietes – que algú/na m'expliqui què vol dir això per un tinent d'alcalde, que fa altres tasques diferents a la política? - amb sous gens menyspreables de 52 mil € en els dos primers casos i de 30 mil en el segon... Per sota d'ells i suposo que per reforçar les importants tasques que s'han de dur a terme hi ha tres regidors a dedicació exclusiva, a urbanisme, cultura i educació, i quatre a dedicació parcial, a medi ambient, comunicació i informació, relacions institucionals i participació ciutadana i esports.... els primers amb un sou de 48 mil € i els segons a 28 mil € la peça, amb això fem un total de 600 mil €, no està gens malament no? Sobretot si pensem que a Terrassa li surt la broma pel mateix preu i a Rubí per menys de la meitat... i em deixo una cosa important: l'alcaldessa “renuncia” al seu sou, entre d'altres coses perquè prefereix cobrar més de 90 mil € com a vicepresidenta de la Diputació de Barcelona – si no canvia la cosa respecte l'anterior mandat -. Li proposo que si vol renunciar a alguna cosa ho faci a les dietes del seu càrrec que pugen el mateix que el que cobraran els portaveus dels Grups Municipals o el que cobrarà la 15ena regidora que, per cert, no te cap cartera.

Pel que fa als càrrecs de confiança política la cosa te mèrit. En primer lloc es proposen tres gran àrees, qüestió que xoca amb el fet que hi hagi cinc tinences d'alcaldia. En un suposat sistema gerencial amb aquestes tres grans direccions polítiques i la gerent hi hauria d'haver prou – així es fa en la majoria de governs normals -. Però no, a Sant Cugat som més xul·los i s'anomenen sense passar cap tipus de procés de mèrits professionals, tal com preveu l'Estatut de l'empleat públic - art.13 - , fins a quinze càrrecs més, per qüestions d'una magnitud política tant clau com tecnologia, RR.HH., obres dels districtes i esports – aquí en posen dos perquè serà un aspecte estratègic d'aquest mandat, quins dallonsis !!!. I si no tenien prou amb això es nomenen 2 més al Centre Cultural i al Patronat d'Educació, que dic jo que el director de l'àrea de serveis a la ciutadania – cultura, educació, joventut,....- no podria per 80 mil € assumir aquesta responsabilitat?.

Que consti que no critico la quantitat del sou que perceben els directius i membres electes per les seves funcions, tot i que em sembla exagerat que un director d'àrea cobri 80 mil o que el d'esports en cobri 60, com la resta d'àrees estratègiques a les que em referia abans, però sí em sembla cínic, com deia al principi, que es defensi aquesta estructura tant inflada adduint que s'estalvia un 17% sobre l'anterior mandat. Perquè és com quan CiU deia que la ciutat havia estalviat un 15% - o un 20 – de consum d'aigua sobre l'any anterior però segueix sent la ciutat que més en gasta.

En total, i si no em fallen els números, a Sant Cugat gastem en estructura política de govern més d'1,4 milions d'€ quan a Rubí en gastaran una mica més de 600 mil o a Terrassa – ciutat tres vegades més gran – 1 milió. En canvi crida l'atenció que en finançament dels grups municipals i regidors/es de l'oposició la despesa sigui més de la meitat que en les mateixes localitats. Resumint: molta austeritat en el govern i molt reforçament de les eines de control del govern per part de l'oposició.... i gràcies a l'alcaldessa pel govern auster que ha dissenyat, n'estarem quatre anys molt agraïts/des!.