18 de novembre 2010
A la nostra comarca “anem a tope”
En els darrers temps he pogut participar en la presentació dels i les nostres caps de llista i els actes han estat un èxit de participació. La feina feta en els darrers quatre anys es nota. I la gent ens fa costat. Ara cal però que es traslladi aquest suport social a les urnes. I la primera “enquesta”, aquesta real, serà el proper 28 de Novembre. I és que en aquestes eleccions ens juguem molt també al Vallès. A banda dels aspectes més generals, sobretot els relacionats amb les sortides a la crisi econòmica i nacional, al Vallès també es juga un partit important. Ens juguem un territori més cohesionat, més net, més just. Un territori amb opcions per tothom independentment del seu origen, gènere o edat. Un territori que segueixi sent referència industrial del país. Un territori on anar a treballar o estudiar no sigui un problema. Un territori capdavanter en coneixement. I les propostes que fem els diferents partits que ens presentem a les eleccions són ben clares i les hem defensat, i fins i tot les hem promogut, des de l’àmbit local, als ajuntaments, i comarcal, amb una visió global ben diferent d’altres partits.
En aquestes eleccions al Parlament pretenem que els vallesans i vallesanes ens diguin si anem ben encaminats. Si les nostres propostes i el nostre compromís connecten amb la majoria de la gent. El 2006 ja ens van avalar, creixent 4 punts percentuals. Varem passar de ser la cinquena força electoral – el 2003 varem tenir gairebé 32 mil vots, ERC 53 mil i el PP gairebé 41 mil – a ser la quarta per davant del PP – 36,2 mil vots ICV-EUiA, 39,9 mil ERC i 34 mil el PP - . En aquestes aspirem a ser la tercera força vallesana. I no per descens de la resta sinó perquè en una comarca de gent treballadora fruïm d’un elevat suport polític. En algunes localitats serà clau aquest suport per avalar la feina feta i donar-nos ànims per lluitar per fites importants a les eleccions del 2007.
La nostra candidatura comarcal a les eleccions al Parlament també és un missatge a la ciutadania. Gent amb experiència de gestió, nous lideratges a projectar, gent amb prestigi professional, representants sindicals, de la nova ciutadania. Una proposta potent que tinc l’honor d’encapçalar i que m’agradaria representar en els propers 4 anys al Parlament. I és que amb això també fem una crida. Una crida a que la ciutadania pensi quan s’acosti a la urna quins és el seu referent territorial, les seves trajectòries, que defensen i com ho fan. Queden 10 dies per les eleccions, 10 dies intensos, a peu de carrer, als barris, als mercadets, als mitjans de comunicació, fent xerrades i microtrobades. Nosaltres no defallim, no ens resignem, no ens rendim. El futur no està escrit.
15 de novembre 2010
També en residus hem fet un salt endavant
En el darrer post parlava de l’orgull de la feina feta pel Govern d’Entesa. Avui hem visitat amb
Quan es va iniciar la singladura del nou Govern els abocadors de residus estaven a vessar. La irresponsabilitat ambiental dels successius governs de CiU no s’havien ni plantejat un pla d’infraestructures per donar resposta a les directives europees en aquest àmbit. En recollida selectiva el 2003 estàvem al 23% i no hi havia cap línia de finançament. Avui però hem capgirat aquesta trajectòria: el 2009 la recollida selectiva arriba ja al 38%, som la única comunitat autònoma que te desplegada de manera total la recollida selectiva de la matèria orgànica, aquest any ho han fet més de 600 i els municipis més petits ho acabaran de fer el 2011. També som la única comunitat que disposa d’una fiscalitat verda en aquest camp, els cànons per disposició ja sigui a dipòsit o a incineradora tenen la virtut de gravar aquestes destinacions pels residus (10 i 5 € la tona respectivament) i retornar als municipis que fan recollida i s’ocupen del tractament de la matèria orgànica. La política que estem portant a terme estableix que cap residu pot anar a destinació final sense haver passat abans per un tractament previ que asseguri el seu màxim aprofitament.
En aquests darrers 7 anys hem complert amb dos vells somnis, clausurar els abocadors més grans de l’àrea metropolitana: el del Garraf – desembre del 2006 – i en els propers mesos el de Coll Cardús, a Vacarisses. Aquest darrer és el que avui hem anat a visitar. I és que hi ha, també en aquest àmbit, polítiques velles i noves. El nou CTR, que ha suposat una inversió del Govern de més de 70 milions d’€ i que dona feina a més de 150 treballadors/es, retorna a Vacarisses la seva quota de solidaritat. S’acaben les olors i el paisatge trinxat. I s’enceten noves oportunitats, també amb la instal·lació en aquest indret d’un centre de coneixement i recerca.
I és que l’ecologia, no ens cansarem de dir-ho, és progrés. Avui Catalunya te infraestructures equivalents als paísos més avançats, com Alemanya i Àustria.
En els propers anys hem d’arribar al 50% de recollida selectiva – avui amb el 37,6% estem per sobre de la mitja espanyola, un 17%, i la de l’OCDE, un 30% - i hem de reduir un 10% la generació de residus – avui estem en 1,54 per habitant i en el 2003 en 1,63% - . I tota aquesta progressió s’ha de fer amb convenciment i també al costat dels ajuntaments que han estat en aquest camp els nostres màxims col·laboradors. Com ho ha estat també la ciutadania en general que amb el seu canvi cultural, també en aquest cas com en el de l’aigua o en la velocitat, ha esdevingut una ciutadania més compromesa i solidària amb el futur. Deixarem que aquesta feina la dirigeixin aquells que en les ciutats que governen, com el cas de
09 de novembre 2010
Reivindiquem amb orgull el govern d’esquerres
El que sembla estrany en tot cas és que després d’aquest formidable balanç, malgrat la ingrata situació de crisi que viu el país, no serveixi perquè qui ho ha fet possible expressi la seva voluntat en persistir en aquesta direcció. Els càlculs electoralistes d’uns i les estratègies de curta volada d’altres comprometen que en aquest país es puguin seguir fent polítiques de cohesió social, de respecte ambiental, d’equilibri territorial, d’enfortiment nacional i de la nostra democràcia.
Nosaltres som clars en aquest aspecte. No permetrem que governi la dreta si hi ha una alternativa de govern. Ho faria PSC i ERC ?, estaria be que fossin clars. I no ho permetrem perquè no resultaria un canvi pel país sinó una involució. En les properes eleccions ens juguem molt, el 28N direm com volem sortir de la crisi, si ho volem fer amb la nova economia – aquella que es basa en l’enfortiment de l’Estat de Benestar, l’educació i l’economia verda – o amb l’economia del totxo i la basada en baixos costos laborals, la vella economia. El 28N direm si volem tornar a les polítiques de transvasaments – CiU proposa en el seu programa encara el del Roine – o l’enfortiment de la nova cultura de l’aigua, promoguda pel Govern català i de referència europea. El proper 28N direm amb el nostre vot si volem seguir millorant els nostres barris – més de 100 ho han fet en els darrers 7 anys -, facilitant el dret a un habitatge digne i de qualitat – els recursos en aquest àmbit han augmentat un 50% en els darrers quatre anys – o creant més places d’escola bressol – més de 40 mil creades des del 2004, s’ha passat del 44% al 64% en places públiques -.
D’això estem parlant aquests dies. Malgrat alguns vulguin desviar l’atenció el que cal és explicar a la ciutadania el nostre programa. Siguem clars més enllà dels eslògans electorals que resumeixen les nostres campanyes. Volem que amb els diners de tothom es segueixin pagant escoles d’elit ? o les mútues privades ? o que qui més te encara pagui menys ? o que torni a morir més gent al voltant de l’àrea metropolitana només per arribar 5 minuts abans en el seu cotxe? Volem noves autovies o més transport públic ? aquests són veritablement els temes que preocupen a la gent i això és el que expliquem i explicarem aquests dies.