Més sobre el ple de dilluns 21

En el ple de dilluns van passar moltes coses més que les que explicava dimecres. L’ara regidor trànsfuga del PP, Fernando Vázquez-Dodero, deixava per sorpresa el seu Grup Municipal per passar a ser no-adscrit. Respecto la seva decisió però penso que quan et presentes en una candidatura que t’escull en un ordre determinat et deus a aquell col·lectiu i si més endavant t’adones que no estàs a gust, fins el punt que la convivència personal i/o política és insostenible, el que has de fer és anar-te’n a casa. De totes formes és fàcil opinar sobre la qüestió sense saber exactament què ha passat.

Personalment però no m’ha agradat la declaració feta pel company de ple. Publicitar que donaràs la teva assignació com regidor a una ONG em sembla populista i demagog, i fa mal a la política en general i al municipalisme en particular. L’assignació que rebem els càrrecs públics és per la nostra dedicació (clar que uns tenen la que tenen) i es tracta d’unes quantitats que habitualment, al menys en el cas de la nostra ciutat, no compensen el que perdem per la nostra dedicació professional a altres activitats. En tot cas, cadascú pot fer el que vulgui amb els seus diners, només faltaria, però en aquest cas el Fernando no fa cap favor a la resta de regidors/es del ple.

En el ple de dilluns l’equip de govern, conjuntament amb la resta de grups excepte el nostre, va aprovar les al·legacions al PTMRB. ICV ens varem abstenir. Ho vàrem fer per diversos motius. La part positiva d’aquest Pla Territorial pesa més que la negativa, sobretot pel que fa a la nostra ciutat –no així en d’altres de la nostra comarca com ara les que hi ha a la zona de la Riera de Caldes-. El Govern demostra que per primer cop, i després de tants i tants anys, te voluntat de planificar el territori, i en el cas de l’Àrea Metropolitana això és una molt bona noticia.

El Pla Territorial fa una aposta clara per donar prioritat al transport públic front al privat, tot i que encara segueix mantenint “tics” de “polítiques desarrolistes nadalenques” com ara la que afecta clarament a la nostra ciutat : el desenvolupament del Vial Interpolar, que si be en la nostra ciutat pot tenir algun sentit al voler connectar la B-30 amb centres d’activitat –que podria fer-se mitjançant bones sortides i entrades d’autopista i la millora de la carretera de Molins actual- no ho te quan dissenya una autovia paral·lela a la B-30 i l’AP-7 amb els esquemes actuals i sense pensar que justament la promoció d’aquesta planificació ha de servir per traspassar usuaris/es del cotxe al transport col·lectiu. Ens felicitem tanmateix perquè en el projecte d’aprovació inicial hi surt una diferència important respecte a l’avantprojecte : la xarxa del Tramvallès passa a ser un projecte estratègic i nosaltres hem estat dels que li hem donat empenta des dels plens municipals.

Aquest Pla acaba amb l’amenaça històrica dels dos vials que trencaven la connexió entre la ciutat i Collserola, el de Cornisa i el d’Enllaç. Dilluns l’ajuntament, amb bon criteri, va demanar que també acabi amb la Ronda Sud i que aposti pel vial d’un carril per banda que ha de tancar la ciutat al voltant d’Esade i el Col.legi Europa. L’ajuntament però no ha aprofitat les seves al.legacions, i els grups que van donar suport tampoc, per reclamar que el planejament preservi definitivament també la preservació dels sectors urbanitzables no delimitats –les famoses zones 21- com Can Busquets, Can Vasconcel o el Turó d’en Lluc.

L’equip de govern també segueix apostant, amb l’ajuda de la resta de grups, per foradar encara més Collserola, mantenint la seva demanda que es prolongui la via d’Avinguda Tibidabo fins a la nostra ciutat, construint doncs un ramal paral·lel dels FFGC. El Govern però ha decidit prioritzar la connexió al Vallès des de Barcelona per la zona de nou creixement de Cerdanyola, amb una decisió penso que correcta donada la implantació futura de moltes noves activitats i residents en una zona sense transport públic i que representa la desaparició definitiva del projecte del Túnel d'Horta viari. Jo no dic que en un futur no s’hagi de pensar en aquesta proposta que lidera l’alcalde Recoder. Parlant-ne l’altre dia amb el director dels FFGC en la visita a les obres de l’estació de Vollpelleres em va semblar que el fet d’allargar la línia de Sabadell fins Castellar, tot i la nova estació santcugatenca i la cua de maniobres de Plaça Catalunya pot comportar problemes de capacitat, però em sembla més intel.ligent gestionar la mobilitat que tenim via semi-directes i/o millora de les freqüències de RENFE que no pas foradar el proper Parc Natural de Collserola. ICV i EUiA presentem les nostres pròpies al.legacions al Pla.

Per acabar : un dels temes dels que faré a partir d’ara un especial seguiment serà el transport públic a la nostra ciutat i sobretot les condicions en que tenim les parades d’autobús i la poca eficàcia de les línies dels nostres autobusos. Després del ple de dilluns encara tinc més clar que ha de ser un tema dels que hem de fer bandera en la nostra acció política. Segur que en seguirem parlant.

Per acabar us recomano un article del Vicenç Navarro que parlava ahir sobre "la molt limitada democràcia als Estats Units"

noticies als mitjans sobre el ple i el punts que toco en aquest apunt :

sobre l'affaire PP : aquí, aquí (RSC) i aquí (TVSC)

sobre el PTRMB: aquí i aquí (visió de Via Vallès)

I el Joan va definir...

Aquest dilluns varem viure un ple dels que m’agraden a mi. Un ple per parlar de les polítiques concretes, de les que es fan a la ciutat. Des dels grups de l’oposició varem presentar un seguit de resolucions sobre la ciutat i la bona noticia és que la majoria varen prosperar, una bona noticia!.

Juntament amb el PSC i gràcies a la bona feina de la Pilar Gorina aconseguírem acordar que la ciutat promogui la creació d’un consell dels infants i que aquest comenci a caminar abans de final d’aquest curs. Aquesta era una proposta que ja portàvem en el nostre programa, una bona proposta per promoure la participació en els afers de la ciutat dels més petits, molt lligada al projecte educatiu de ciutat. A manca del reglament de participació que encara està enlaire comencem a concretar temes i de la participació segur que en parlarem més endavant.

El Jaume Massanés va treballar de forma rigorosa una proposta de compromís de l’equip de govern en la policia de proximitat, en la creació real de la policia de barri i en la participació de la ciutadania en els afers de la seguretat ciutadana mitjançant el nou consell local de seguretat. Aquesta proposta l’hem fet en un moment de tranquil•litat electoral, moment propici per proposar qüestions com aquesta, i ha de servir perquè el debat sobre aquest tema es faci des de la normalitat, sense apriorismes ni urgències dramàtiques, en una ciutat on el nivell de seguretat és més alt que el de la mitja catalana però on es donen situacions que fan que col•lectius es qüestionin el paper de les forces de seguretat.

En aquest ple, i al marge d’altres qüestions que si puc comentaré però que podeu seguir en els mitjans locals, es va donar un debat intens, ideològic si, només faltaria, sobre la fiscalitat municipal. És evident que hi ha diferències en com es planteja CiU i PP aquesta i com ens la plantegem els grups de l’oposició d’esquerres. Va estar francament be, cadascú va defensar els seus postulats. Però vull remarcar la intervenció del Joan Calderon. Ell va definir, com deia en Menotti. Va posar els punts sobre les is : és just que qui no ho necessita rebi bonificacions i que qui ho necessita no en rebi?. És just que una família nombrosa, només pel fet de ser-ho, s’estalviï 400 € del rebut de l’IBI i que, en canvi, una família amb renda baixa no pugui rebre una subvenció ?.Una dada a afegir: la bonificació aprovada preveu un màxim d’un 45% de bonificació del rebut de l’IBI fins un topall de 400€. Què vol dir a la pràctica això ? doncs que reben aquesta bonificació les famílies que paguen més de 800€ d’IBI. Debat ideològic ? i tant!

podeu seguir els continguts del ple a :

el ple de dilluns a cugat.cat
debat OO.FF. a cugat.cat
noticia policia a cugat.cat
consell dels infants a cugat.cat
sobre l'IBI a El Punt
noticia policia a TVSC
noticia consell municipal de seguretat a TVSC
debat OOFF a TVSC

Jo vaig votar que sí

Aquest ha estat un cap de setmana especial. La Diada Nacional sempre és un moment polític i social extraordinari. Però aquest ho ha estat encara més. La consciència ciutadana venia fortament condicionada pels esdeveniments al voltant de la consulta que havia d’esdevenir a Arenys de Munt i sembla que aquest afer va condicionar també els actes de la Diada i el ressò d’aquesta en els àmbits mediàtics fins avui.... i espera !

Jo vaig votar que si, i ho vaig fer com ho va fer una immensa majoria dels que van anar a votar en el referèndum, aquest si legal, sobre el nou Estatut de Catalunya fa tres anys. I reclamo que es respecti el meu dret a decidir, i el de la majoria de la gent si fem cas a les enquestes més importants publicades en els darrers temps. Jo respecto que una entitat s’animi a fer una consulta d’aquest tipus. La força de les idees també es projecta amb el seu exercici i aquesta consulta és això : demostrar que la ciutadania es mobilitza pel nostre autogovern, en aquest cas per un pas més enllà, per la independència. El que em sembla més greu és que una institució de l’estat de dret, encara que alguna part del dret de l’estat no ens agradi, empari una actuació que és il·legal perquè no és de la seva competència sobretot per la frustració que comporta. També em sembla greu, patètic, que l’Estat vengui musculatura espanyolista en aquesta qüestió enviant l’advocat de negre passat.... tot plegat per fer bullir l’olla més del compte.

Em sap greu per molts companyes i companyes de la meva federació/coalició i per amics i amigues de partits i entitats que li han donat suport, però a ICV seguim defensant la decisió del poble de Catalunya. Una decisió que ha comportat el salt més gran en el nostre autogovern, que no és un punt i final sinó un punt de partida i que la majoria dels grups de l’arc parlamentari català varem donar suport. En aquest sentit puc entendre el posicionament d’alguns partits extraparlamentaris i fins i tot d’ERC, que probablement moguda per la seva intranquil·litat (vegeu els resultats del Publiscopio ) comença a navegar en els mars de la política de gestos. El que no entenc és el posicionament de CiU, ells es van arrogar el pacte de l’Estatut i, als 3 anys ja estan demanant amortitzar-lo... no sembla un posici

onament digne del que vol presidir el Govern, no ?.

No diré que el que pertoca ara és treballar per sortir de la crisi, que molta gent ho està passant malament, perquè no vull que em sentenciïn com a demagog però tinc clara una cosa, com ja ho tenia el vell PSUC : Catalunya és un sol poble, i tenim el risc de construir un poble de dues velocitats. M’interessa més la cohesió social que perdre el temps en estirabots i cops de coll.

Els mitjans locals han fet una gran cobertura dels actes; us convido a seguir els reportatges en els següents links:

cugat.cat

tvsc1

tvsc2

tvsc3

polis i putes

El País es feia ressò a través d'una noticia aquesta setmana trufada de fastigoses imatges prescindibles d'aquesta realitat amarga de la ciutat, de les ciutats com recorden també diversos mitjans en els dies posteriors. El fenomen de la prostitució existeix des de sempre, va lligat a la hipocresia d'una societat judeo cristiana i al capitalisme més cruel. La realitat posada de relleu aquesta setmana però és el crit de la pobresa, del drama de centenars de noies que no existeixen en cap llistat, que estan en el llim que Europa vol crear amb les seves lleis excloents, que tanquen els ulls als efectes d'una globalització injusta, la globalització del drama de la pobresa d'aquells països que gràcies a tots nosaltres viuen en unes condicions tant bèsties que provoquen que els seus fills, i les seves filles en aquest cas, marxin del costat de les seves mares per anar-se a guanyar la vida (ai!) a la terra promesa.

El debat és doncs encetat i s'ha d'aprofitar. Quantes vegades s'ha discutit aquesta qüestió allà on recau la sobirania del poble ? Molt poques, tenint en compte l'impacte d'aquest fet en les vides de milers de dones que transiten perdudes pels carrers de les metròpolis, també de Barcelona. Ara però tenim una oportunitat que no podem deixar escapar. Una vegada més surt al descobert una veritat oculta que ens incomoda i cal posar-hi remei. No val només parlar de competències. Estem parlant de dones que viuen situacions dramàtiques, de veritables drames humanitaris. I és sota aquesta percepció que s'ha d'actuar.

Algú pot pensar que, i de fet ho defensa la majoria de l'arc parlamentari aquí i allà, cal prohibir la prostitució. Aquesta posició és hipòcrita i vergonyant. No estem en situació de poder esborrar del mapa aquest complex problema que representa per tanta gent també grans ingressos, fins i tot per gent d'ordre, de molt ordre en massa ocasions. Mentre esperem que altres ho arreglin: regularitzar la prostitució comporta que el Congrés aprovi una nova categoria professional -i perdoneu la simplicitat d'aquesta explicació però tothom ho enten- i que s'actuï amb dignitat vers aquelles persones que estan entre nosaltres sense permís de residència però que hi residiran mentre puguin, cal posar tota l'energia política perquè les imatges d'aquesta setmana no es repeteixin, però no per la seva cruesa, que comporta d'altra banda la incomoditat, comprensible, dels veïns que hi viuen i dels que hi treballen, sinó perquè estem parlant de drets humans, dels drets d'unes dones colpejades per la injustícia d'un mon que els gira l'esquena mentre els envia la policia a no sap ben be que.

Es deia aquesta setmana, algú estava molt interessat en fer-ho, que el Govern te un projecte de llei en un calaix. És cert que en la darrera legislatura la consellera Tura, amb el suport d'ICV, d'ERC i de molts pocs companys/es del seu partit, va començar a elaborar una llei per regularitzar la prostitució. Però aquesta bona iniciativa tenia un mal de naixement i és que les eines per tirar-la endavant, com es repeteix en massa ocasions, no depenien de nosaltres sinó de Madrid. Davant d'això crec que el Govern, el nostre Govern, i els ajuntaments haurien d'iniciar dues vies: demanar-li a Madrid que no giri la vista cap una altra banda i que es mulli i, acompanyar a qui són víctimes d'aquesta situació. I acompanyar-les vol dir acollir-les, donar-les asil i defensar-les d'aquells qui viuen d'aquest tracte indigne.

Us lligo a un article al respecte del Joan Subirats, "mapas del incivismo" i un article, aquest si interessant, del mateix diari que va encendre la metxa, "luces y policia a la espera actividad"

foto : "salon de la rue des moulins", Toulouse-Lautrec, de la toulouse-lautrec-foundation

Recomanació d'articles i inici de curs municipal

Ahir avançava al meu perfil de Facebook que us recomanaria uns quants articles d'aquest darrer mes. D'ells, dos són de perfil més "iniciativero", els del Joan Saura a El Periódico i el del Jaume Bosch a El Punt, em perdonareu... però crec que és important posar en valor el que ha representat i representa l'Estatut que tantes hores ens va manllevar i que ja sembla que estigui amortitzat. També us recomano la lectura de l'article del Jordi Sánchez a l'Avui sobre el lamentable espectacle de l'estiu. La cançó de l'estiu ha estat la sentència -no publicada encara- del TC, tot i que també podem trobar en les seves estrofes referències al cas Gurtel i Palma Arena al PP i, la grip A. D'aquests dos temes també en parlarem més endavant, segur perquè donaran per molt...

Us recomano també la lectura del l'article del Josep Ramoneda a El País sobre l'estratègia dels dos grans de Catalunya en un país gratificantment plural. I per acabar un article del Jonan Fernández a l'AVUI sobre la cerca de la pau a Euzkadi des d'una òptica positiva, difícil de trobar en l'opinió quotidiana però tan gratificant...
Per acabar us faig referència a l'inici de curs polític d'avui del Grup Municipal d'ICV-EUiA amb la premsa. Hem anat a dinar al Margotín, res, de menú eh! i hem pogut compartir el rigor d'una roda de premsa -aquí podeu trobar la nota de la nostra web- i el que segur m'ha satisfet més a mi, el traspàs de sensacions que tenen els i les periodistes sobre l'actualitat, el paper de les forces polítiques, com està la ciutat, que passarà a CiU davant les properes eleccions a la ciutat, com veuen a ICV en el govern, el paper dels mitjans,... molt gratificant!

Avui puc adjuntar links del ressò que s’han fet avui el mitjans:
cugat.cat

El Punt
Eleminds - Sant Cugat al dia
TVSC hi dedica un bon reportatge i l'alcalde respòn a una part d'aquest